lunes, 7 de marzo de 2016

L’arquitectura barroca

L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.

Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona Portalada barroca de la catedral de Solsona, del segle XVIII i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la La façana de l'Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago de Compostel·la, obra cabdal del barroc a la península Ibèrica). Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.


L’escultura barroca

L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.

La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. (David David (1619), de Bernini , el rapte de Prosèrpina El rapte de Prosèrpina, de Bernini (Galleria Borghese, Roma) i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma El Baldaquí, obra de Bernini, a l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).


La pintura barroca

La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

Rembrandt (1606-1699) (L'home del casc d'or L'home del casc d'or, de Rembrandt (Museu de Berlín), Aristòtil amb el bust d'Homer Aristòtil contemplant el bust d'Homer, de Rembrandt, El retorn del fill pròdig El retorn del fill pròdig, dibuix del pintor holandès Rembrandt, Lliçó d'anatomia La lliçó d'Anatomia del Doctor Tulp (1634), de Rembrandt (Mauritshuis, la Haia) i El molí El molí, obra de Rembrandt (1606-1669)) i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) (Martiri de sant Bartomeu Martiri de sant Bartomeu, obra de Josep de Ribera i Cucó) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica (Caravaggio Catarina obra del pintor italià Michelangelo Merisi da Caravaggio).

Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes (Felip IV de Castella Felip IV de Castella, per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, El príncep Baltasar Carles El príncep Baltasar Carles, per Velázquez, La rendició de Breda La rendició de Breda (1635), també anomenat <i>Les llances<r>, de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid), Las Meninas Las Meninas , de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i La Venus del mirall La Venus del mirall, obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez). Als Països Baixos trobem a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675) (Franz Hanfstaengl Muchen Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer, Dona jove amb una gerra d'aigua Dona jove amb una gerra d'aigua, de Jan Vermeer, La carta d'amor La carta d'amor, de Jan Vermeer i Dona vestida de blau Dona vestida de blau, de Jan Vermeer).


L’art barroc als Països Catalans


L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) Interior de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, la capella de la Santa Cinta Capella de la Santa Cinta, construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa, a Tortosa, etc.

Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) Vista de l'església de Betlem, a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.

Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:

-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).

-la més barroca (catedrals de Girona Façana barroca de la catredral de Girona i de Tortosa).

-la de parament corbat (seu de València).

Pel que fa a l’escultura, excel·liren Agustí Pujol, Lluís Bonifaç, els Tramulles i Josep Simó Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serví per a denomiar el barroc castellà (xoriguerisme). A Manresa reixiren els escultors eclesiàstics (els Grau, els Sunyer i els Pedró); Vic constituí un altre nucli important amb els Costa i els Moretó. A València cal citar els Capuç. (Renaixement, barroc i neoclassicisme als Països Catalans L'edat moderna).

No hay comentarios:

Publicar un comentario